Salta al contingut principal

El fons de Manuscrits del Molt Il·lustre Mn. Salvador Bové i Salvador (1869-1915)

DESCRIPCIÓ A NIVELL DE FONS

1. Àrea d’identificació

  • 1.1. Codi de referència: CAT/BPEB/Salvador Bové.
  • 1.2. Nivell de descripció: Fons.
  • 1.3. Títol: Fons Salvador Bové i Salvador.
  • 1.4. Dates: 1885-1915.
  • 1.5. Volum i suport: 49 capses de documentació. Són les capses amb numeració Ms. 1-50 (però falten les capses número 2 i 27). També, hi ha la capsa número Ms. 279. Tota la documentació és en paper.

2. Àrea de context

  • 2.1. Nom del productor: Salvador Bové i Salvador.
  • 2.2. Història del productor: Salvador Bové i Salvador (Reus, Baix Camp, 1869 - Badalona, Barcelonès, 1915). Assagista i historiador. Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona (1881-95). El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell. Col·laborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la “Revista Lul·liana” (1901-05). Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme. És autor d’El canonge Pau Claris (1894), Institucions de Catalunya (1895), Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude (1896), La filosofia nacional de Catalunya (1902), Lo beat Ramon Llull (1903), Les doctrines lul·lianes (1904) i El sistema científico luliano (1908). És autor d’un important assaig en castellà: Santo Tomás de Aquino y el descenso del entendimiento: Platón y Aristoteles harmonizados por el beato Raimundo Lulio (1911).
    Font: copiat de l’Enciclopèdia Catalana. Diccionari de la literatura catalana (https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/salvador-bove).
  • 2.3. Història arxivística: Posteriorment a la mort de Bové (1915), aquest fons va quedar dipositat a la BPEB. A causa de la guerra, entre 1937-1943 aquest fons va estar custodiat per la Biblioteca de Catalunya. Aquests manuscrits ingressaren a la Biblioteca de Catalunya amb data de registre entre el 2 i el 9 de juliol de 1937, i varen retornar a la BPEB el dia 09/01/1943. Allà a la BC, es va donar una numeració, per capses, a aquests manuscrits (registre antic de la Biblioteca de Catalunya: Ms. 2135 a Ms. 2175). Aquesta numeració queda recollida al camp descriptiu “Número de Ms. de la Biblioteca de Catalunya”.
    Font: Descripció del fons Bové al Catàleg de la BPEB, apartat “Notes”.
  • 2.4. Dades sobre l’ingrés: veure Història arxivística (punt anterior).

3. Àrea de contingut i estructura

  • 3.1. Abast i contingut: aquest fons conté la documentació produïda o rebuda pel lul·lista Salvador Bové. La major part de la documentació del fons és manuscrita, i són estudis de Bové sobre la filosofia del filòsof i teòleg medieval Ramon Llull (1232-1316). Hi ha textos referents a l’origen familiar de Llull, a la seva biografia, a les seves obres, i aprofundiment en aquestes i en el seu pensament. També hi ha textos sobre la tradició i els estudis lul·lians posteriors a la mort de Llull; i textos referents a la filosofia medieval en general, i a altres filòsofs concrets com per exemple Ramon Sibiude (1385-1436). En aquest fons també hi destaquen alguns estudis de caràcter historiogràfic, per exemple dedicats a la figura de Pau Claris (1586-1641). I algunes obres literàries (narració en vers, teatre) generalment d’ambientació medieval, per exemple, una obra de teatre situada en temps de l’últim rei de Mallorca. El fons de Salvador Bové conté molta correspondència rebuda per ell. Però ell habitualment feia servir aquesta correspondència rebuda, entre d’altres documents, per escriure-hi a l’altra banda del full. Per tant, aquesta correspondència no està identificada com a tal, perquè allò que preval és l’altra cara, que normalment forma part d’un conjunt més ampli. Però per a conèixer a fons la vida i obra de Bové, seria convenient veure tota la documentació, incloses aquesta documentació diversa que havia estat “reaprofitada” i que ara està a l’altra cara de molts dels seus manuscrits.
  • 3.2. Sistema d’organització: la Guia de l’any 1986 identifica les diferents capses i el seu contingut tal com estava situat en aquell any. Actualment (any 2024), el contingut continua situat a les capses tal com ho indica la Guia, i en cas de que algun document hagués quedat a una altra capsa, s’ha tornat a guardar d’acord amb allò que indica la Guia. Cada capsa té la seva documentació identificada i guardada en camises. Cada camisa és una unitat documental (simple o composta, depèn del cas). El codi de referència de cada camisa indica el fons (SB), la capsa (el número de capsa), i la unitat documental (número d’unitat documental, des de l’1 fins a on s’arribi). La numeració d’unitats documentals comença des de l’1, de nou, en cada capsa. Exemple: SB/34/1. La descripció a nivell d’unitat documental està recollida, de moment, en un en una base de dades plana Microsoft Excel on, a més dels camps bàsics (codi, títol, data, notes), hi ha identificades les pàgines de la Guia de 1986 que fan referència a aquella unitat documental concreta. Es preveu migrar la informació a un sistema de repositoris digitals Omeka juntament amb les imatges digitals dels documents.
    Sobre la classificació: la immensa majoria dels documents són referents a la filosofia de Ramon Llull, i a d’altres filòsofs o acadèmics medievals i moderns. També hi ha obres historiogràfiques i literàries originals creades pel mateix Bové. Tota aquesta obra creativa es podria classificar com a activitat literària. A part, també hi ha correspondència rebuda, que s’hauria de classificar com a tal. I exemplars, sencers o parcials, de publicacions impreses (diaris, revistes), que es classifiquen com a publicacions periòdiques.
  • 3.3. Informació sobre avaluació, tria i eliminació: tot el fons és de conservació permanent.
  • 3.4. Increments: no.

4. Àrea de condicions d’accés i ús

  • 4.1. Condicions d’accés: lliure.
  • 4.2. Condicions de reproducció: l’escaneig del fons està en procés.
  • 4.3. Llengües i escriptures dels documents: català, castellà, francès, llatí, anglès.
  • 4.4. Característiques físiques i requeriments tècnics: sovint, el paper d’aquest fons (siguin manuscrits o impresos) és delicat i s’ha de manipular amb cura.
  • 4.5. Instruments de descripció: Guia en dos volums, de tapes verdes, datada de l’any 1986, escrita pel prevere Salvador Misser. El seu codi de referència dins de la BPEB és 091(46)Mis.
    També el llibre de Lluís Rourera Escrits i polèmiques del lul·lista Salvador Bové (1869-1915) conté molt bona informació descriptiva sobre aquest fons. Aquesta informació es troba a la pàgina 8, on hi explica la composició del fons i hi anomena altra documentació relacionada: les cartes que Bové escrivia a Joan Avinyó, que es conserven a la biblioteca del monestir de Montserrat. A les pàgines 115-119 hi ha l’apèndix, que conté les llistes dels manuscrits més destacats del fons, distribuïts en quatre apartats: I. Obres, II. Traduccions, III. Transcripcions i IV. Tractats de lul·listes, treballs de certàmens convocats per Bové i altres col·laboracions.
    També, l’inventari de l’any 2024 en Excel.

5. Àrea de documentació relacionada

  • 5.1. Existència i localització dels originals: el propi fons.
  • 5.2. Existència i localització de reproduccions: l’escaneig del fons està en procés.
  • 5.3. Documentació relacionada: La Universitat de Barcelona (UB) ha creat el Centre de documentació Ramon Llull (https://centrellull.ub.edu/). D’entre els projectes d’aquest centre, n’hi ha un que és la Base de Dades Ramon Llull (Llull DB) (https://www.ub.edu/llulldb/index). Dins d’aquesta base de dades, a l’apartat Bibliografia (https://www.ub.edu/llulldb/bibliografia), es pot cercar al camp Autor el nom de Salvador Bové. Fent això, apareix una llista de llibres i articles, en total 26, escrits per Bové i publicats.
  • 5.4. Bibliografia: Les referències de la bibliografia de l’autor Salvador Bové que es conserva a la BPEB són les següents.
    Bové, Salvador (1896). Assaig crítich sobre’l filosoph barceloní En Ramon Sibiude (Obra premiada en los Jochs Florals de Barcelona l’any 1896). Barcelona: Estampa «La Renaixensa».
    Bové, Salvador (1902). La filosofía nacional de Catalunya. Conferència llegida per mossén Salvador Bové, llicenciat en sagrada teología, en lo Ateneo Barcelonés la vetlla del día 17 de març de 1902 . Barcelona: Estampa de Fidel Giró.
    Bové, Salvador (1903). Les doctrines lul·lianes en lo congrés universitari catala. Discursos pronunciats en dit congrés per los reverents doctor Salvador Bové y Antoni Casellas, y ademés un nombrós aplech de documents relatius á la historia del lulisme. Barcelona: Fidel Giró, impressor.
    Bové, Salvador (1908). El sistema científico luliano Ars Magna. Barcelona: Tipografía católica.
    Bové, Salvador (1911). Santo Tomás de Aquino y el descenso del entendimiento (Platón y Aristóteles harmonizados por el Beato Raimundo Lulio). Palma de Mallorca: Tipografía de Felipe Guasp.
    Bové, Salvador (1912). Al margen de un discurso. La Seu d’Urgell: Tipología de José Burés. [Dins del recull titulat De filosofia a Catalunya].
    A més, hi ha dos llibres, també disponibles a la BPEB, sobre Salvador Bové.
    Avinyó, Joan (1934). Un fervorós lul·lista modern: semblança del Dr. Salvador Bové. Barcelona: s.n.
    Rourera Farré, Lluís (1986). Escrits i polèmiques del lul·lista Salvador Bové (1869-1915). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

6. Àrea de notes

  • 6.1. Notes: La Guia (pàgines 328-330) també inclou la capsa 52, però no sembla que la capsa 52, ni tampoc la 51, continguin res del fons Bové. Les capses 51 i 52 contenen, cada una, un llibre manuscrit amb cobertes de pergamí, que aparentment no tenen cap relació amb Salvador Bové.
    En molts casos, hi ha conjunts de fulls (un document en diferents fulls) no relligats, que els he trobat ordenats de l’últim full al primer, en lloc d’estar posats del primer a l’últim. En aquests casos, he re-ordenat els fulls del primer a l’últim. Aquesta ordenació dels documents potser pot indicar que Salvador Bové era esquerrà, i per això ordenava els fulls d’aquesta manera?

7. Àrea de control de la descripció

  • 7.1. Autoria i dates: EBC, maig-juliol de 2024.
  • 7.2. Fonts: el propi fons. La Guia de 1986. El llibre de Lluís Rourera. També, l’Enciclopèdia Catalana, i el Catàleg de la BPEB.
  • 7.3. Regles o convencions: NODAC.
Següent