Gràcies a les tasques de catalogació retrospectiva, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona ha pogut recuperar dos manuscrits, que s’incorporen al fons de Reserva i a la seva important col·lecció de manuscrits.

Es tracta de dos Diaris, en què es recull el dia a dia de la vida al Seminari. El Manuscrit 585, que s’inicia el 29 de setembre de 1939 i finalitza el dissabte 31 de maig de 1941, recull dos cursos, el 1939-1940 i el 1940-1941. Desconeixem l’autoria dels diaris, però suposem que van ser diferents els autors, ja que hi ha diferents escriptures i diferents tintes.

El curs de 1939, per exemple, comença de la següent manera:

Ya de mañana iban retornando los antiguos seminaristas, muchos después de tres años de doloroso cautiverio; llegaban también de nuevo algunos de povecta edad, varios con carreras terminadas de médico, farmacéutico, abogados, peritos, bachilleres, etc., Los filósofos lucían sus nuevos uniformes: “sotana con fajín azul y esclavina con ribete del mismo color de la faja”, alguno ya desde primeras horas de la mañana paseábase ufano y contento por su Seminario con su nueva indumentaria”. 

Per la seva banda, el Manuscrit 586, que comença el dia 29 de setembre de 1941 i arriba fins el 9 de setembre de 1942, recull el dia a dia del curs 1941-1942, entre les activitats del qual hi destaca la celebració d’un “Cursillo de verano“, que es va celebrar entre el 31 de juliol i el 12 d’agost de 1942:

Han llegado los días del cursillo veraniego tantas veces anunciado durante los últimos meses de curso, y en ellos se ha completado el programa de actos que se realizarán durante ellos.

Todo con la aprobación y el encomio de nuestro amadísimo Prelado Dr. D. Miguel de los Santos Díaz y Gómara a cuya solicitud debemos los seminaristas poder disfrutar de unos días tan provechosos para nuestra formación.

Com dèiem, en aquests diaris podem llegir com era la vida diària i la formació dels seminaristes al Seminari, i es recullen també fets com els horaris que seguien i fins i tot els menús dels diferents àpats que feien. Sense cap mena de dubte, estem davant d’una font d’informació primària molt important, i que ens permet reconstruir la història del Seminari des de tan sols dos mesos després d’acabada la Guerra Civil, i durant els primers anys de la postguerra.