Acabem d’incorporar un nou exemplar al nostre fons. Es tracta del llibre Histoire de Rome: les pontificats d’Adrien VI et de Clement VII, d’Emmanuel Rodocanachi, publicat a París per Hachette l’any 1933. És una edició profusament il·lustrada, que inclou, a més, 32 fulls de làmina i abundants referències bibliogràfiques.

En 292 pàgines es descriu de forma detallada la biografia i el pontificat d’aquests dos Papes de la primera meitat del S. XVI, en ple Renaixement. D’una banda, Adrià VI; el seu pontíficat fou breu, del 9 de gener de 1522 al 14 de setembre de 1523. Va néixer l’any 1459 a Utrecht, Holanda, amb el nom d’Adriaan Floriszoon. Fou l’últim Papa no italià en 450 anys, fins la proclamació de Joan Pau II ja en ple segle XX. Adrià VI té una vinculació directa amb Catalunya, ja que fou Bisbe de Tortosa entre 1516 i 1522.

Per la seva banda, Climent VII (successor d’Adrià VI) tingué un pontificat més llarg, concretament entre el 26 de novembre de 1523 i el 25 de setembre de 1534. Va néixer a Florència l’any 1478 amb el nom de Giulio di Medici, i provenia de la poderosa família dels Mèdici. Anteriorment havia estat Senyor de Florència entre 1519 i 1523. Durant el seu pontificat va mantenir disputes bèl·liques amb l’emperador Carles V, que van acabar l’any 1529 amb la firma entre ambdós del Tractat de Barcelona.

Fonts:

• “Papa Adrià VI” [en línia]. En: Viquipèdia [Consulta: 2 de febrer de 2016]
• “Climent VII” [en línia]. En: Viquipèdia [Consulta: 2 de febrer de 2016]

Acabem d’incorporar una novetat en el nostre fons. Es tracta del llibre Bismark et l’Église: le Culturkampf (1870-1878), obra de Georges Goyau, destacat historiador francès especialista en història religiosa. l’obra està editada en 4 volums a París, per l’editorial Perrin, entre 1911 i 1913.

La Kulturkampf va ser un conflicte de caire religiós i cultural, que va enfrontar el Canceller de l’Imperi Alemany Otto von Bismark, protestant i d’esperit fortament prussià, amb l’Església Catòlica i el Zentrum, el aleshores, partit dels catòlics alemanys. No en va, per a Bismark el catolicisme apareix com a un element estranger i pertorbador del nou Imperi Alemany, que havia nascut tot just el 1871.

Aquest conflicte es va centrar especialment en l’àmbit legislatiu, ja que el govern va legislar des del parlament en contra del catolicisme polític, on va trobar aliats en molts altres partits tradicionalment lliberals i anticlericals. En l’àmbit de la ideologia, les accions empreses des del Govern tenien un fort component de Pangermanisme i d’anticatolicisme; aquests dos aspectes van provocar greus tensions a nivell jurídico-legislatiu entre el secularisme i la llibertat religiosa.

El conflicte finalitzà amb la intervenció del Papa Lleó XIII el 1878, quan envia una carta al Canceller.

Quan Lleó XIII és elegit Papa el 1878, envia de seguida un missatge al Kàiser Guillem I de Prússia fent una “crida a la magnanimitat del seu cor perquè la pau i la tranquil·litat de les consciències siguin tornades als catòlics”. Vetllaria en contrapartida “perquè la fe que professen els seus fidels, [la mostrin], amb la més conscienciosa devoció, súbdits respectuosos i fidels de la Seva Majestat”.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Kulturkampf [Consulta: 25/01/2016]