filiación

Recentment hem adquirit els 6 volums del llibre Filiación: cultura pagana, religión de Israel, orígenes del cristianismo, que recullen les ponències de les dotze edicions que s’han celebrat de les Jornadas de Estudio “La Filiación en los Inicios de la Reflexión Cristiana”.

Dites jornades han estat celebrades a Madrid des del 2005 i fins el 2014, i organitzades per la Facultad de Literatura Cristiana i Clásica San Justino, de la Universidad Eclesiástica de San Dámaso. A destacar, per exemple, el sisè volum de la sèrie, on la temàtica de les Jornades se centra en la filiació a Climent d’Alexandria.

portada-volum1

Una important novetat ha arribat recentment, en forma de donació pel propi autor, a la Biblioteca. Es tracta de l’obra “Los Cardenales del Siglo XX“, una extensa obra a càrrec del Dr. Ramón Castro. És una edició no venal, i que és fruit d’una extensa i detallada tasca de recerca i recopil·lació de dades.

L’obra s’estructura en tres volums, i tal i com podem llegir en la introducció:

“El primero detalla los datos biográficos de los 644 cardenales que han vivido entre el 1 de enero de 1901 y el 31 de diciembre de 2000. El segundo desarrollará los destinos de cada uno de ellos, especialmente de los purpurados que han ocupado Iglesias Particulares, así como las diversas Iglesias Romanas de las que hayan podido ostentar su titularidad, si que han sido más de una. Finalmente el tercer tomo está dedicado a la Heráldica, en particular la que se refiere a estos miembros del Colegio Cardenalicio; en ella se reproducen en color natural y color heráldico los escudos de los 612 cardenales de los que ha sido posible conseguirlos, así como un estudio sobre las divisas de dichos escudos”.

heraldica

Sens dubte es tracta d’una obra que aporta una important feina de sistematització de dades fins ara disperses, i que permet tenir una visió global de tots els cardenals que han viscut durant tot el segle XX. És significatiu remarcar la tasca feta en el volum 3, el dedicat a Heràldica. En un sol volum es poden consultar tots els escuts de tots els cardenals, fet que ajuda a la recerca i a la localització d’aquests elements, sovint difícils de consultar i que estan dispersos en diverses fonts d’informació.

quijote-uteha-1956

Hem rebut en donació una interessant edició de 1956 d’El Quixot, de Miguel de Cervantes. Es tracta d’una obra editada per l’Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana, en 2 volums (amb 514 i 602 pàgines respectivament), amb notes i comentaris del Dr. Agustín Millares Carlo. Tot i això, el més destacat d’aquesta edició són, sens dubte, les seves il·lustracions, a càrrec de Gustave Doré. Aquesta edició es va acabar d’imprimir el 31 de gener de 1956 i consta de 4.000 exemplars.

L’il·lustrador francès Gustave Doré (1832-1883) està considerat un dels millors il·lustradors d’El Quixot. Destaca per les il·lustracions que va fer per a una edició francesa de l’any 1863. Val a dir que durant els treballs d’aquesta il·lustració el mateix Doré va residir un any a Barcelona. En l’edició d’UTEHA del 1956 hi trobem 62 làmines en el primer volum, i 58 làmines en el segon volum.

Finalment volem donar quatre pinzellades històriques sobre l’editorial. L’Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana (o UTEHA) fou una editorial fundada per un emigrant gallec, José González Porto. Fou una de les principals editorials mexicanes i de tota Amèrica Llatina del segon terç del segle XX. L’editorial estava especialitzada en l’àmbit científic i tècnic, però com veiem també va editar llibres de literatura. Aquesta editorial té una forta vinculació amb l’emigració catalana posterior a la Guerra Civil, tal i com explica la Teresa Férriz Roure en el seu article “La edición catalana en México“. Per exemple, Estanislau Ruiz Ponsetí en fou el seu gerent entre 1940 i 1965. Des d’aquest càrrec Ruiz Ponsetí va donar feina a prestigiosos intel·lectuals catalans a l’exili, com per exemple Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Calders, Albert Folch i Pi, Lluís Ferran de Pol, Marcel Santaló o Miquel Santaló i Parvorell, entre molts d’altres. Va tancar definitivament l’any 1977, amb la mort del seu fundador.

Volem recordar també que enguany se celebren els 400 anys de la mort de Cervantes. Incorporar, doncs, aquesta edició a la Biblioteca és sens dubte una notícia prou important i que afegeix valor al nostre fons. Val a dir, a més, que som l’única Biblioteca del CSUC que disposa d’aquesta edició.