La Biblioteca acull una nova obra, que ofereix producció de Gregori de Nissa, enriquint el nostre patrimoni bibliogràfic en dos sentits. El primer sentit recau en la qualitat editorial, ja que aportem a la nostra societat contemporània la millor expressió teològica dels Pares capadocis, en edició bilingüe grec-francès, amb introducció, notes explicatives i un bon aparat crític. El segon sentit en l’enriquiment patrimonial de la nostra entitat: completem una col·lecció molt important sobre textos de la gran Teologia cristiana, principalment dels Pares de l’Església i els millors teòlegs del cristianisme antic i altmedieval.
Sobre Gregori de Nissa, passem a tenir 52 volums sobre aquest pastor i teòleg capadoci del segle IV. Com el defineix P. Maraval, editor d’aquesta publicació: «En relació amb el tema de la mort, Gregori de Nissa s’ha expressat molt bé, sia com a pastor i predicador, sia com a filòsof i teòleg» (contraportada).
L’editor presenta quatre textos menors de la producció teològica del bisbe de Nisa. Les tres primeres, de gènere fúnebre, evoca la sort dels difunts amb la intenció de consolar els vius i instruir-los en el contingut escatològic de la fe cristiana. La temàtica és l’habitual d’aquestes circumstàncies: resurrecció, benaurança eterna, coherència ètica intrahistòrica, coneixença de Déu i vida eterna. Versen sobre Meleci d’Antioquia (+381 Antioquia), Èlia Flàvia Flacil·la (+385/386 a Skotoumis), i l’emperadriu Pulquèria.
El darrer document, clàssicament De infantibus praemature abreptis, és la resposta al dubte que un personatge egregi, Hieri, composat també vers l’any 385-386. El contingut de l’obra serveix d’indicador de les preguntes específiques que va adreçar a Gregori:
- Per què els malvats viuen tan de temps;
- Per què hi ha innocents que moren recent nascuts;
- Quina és la sort dels innocents;
La resposta del bisbe nissè se situa en la seva línia teològica habitual: la finalitat de la naturalesa humana és veure Déu, conèixer-lo i comprendre’l per la puresa de cor. Aquesta activitat nodreix l’ànima i permet que l’home subsisteixi postmortalment, participant per gràcia de la naturalesa divina.
Per a obrir boca, us oferim un tast pres de l’epitafi (elogi fúnebre) sobre Meleci d’Antioquia:
«Quan veié per primera vegada la sàvia Església aquest home, hi veié un rostre veritablement conformat a la imatge de Déu; hi veié una caritat que semblava una font que brolla, hi veié una bellesa que embolcallava els llavis, el límit més alt d’humilitat, més gran que la qual no es pot ni tan sol pensar; la humilitat de David, la intel·ligència de Salomó, la bondat de Moisès, l’exactitud de Samuel, la prudència de Josep, la saviesa de Daniel, el zel per la fe del gran Elies, la incorrupció (moral) del cos de Joan (Baptista); hi veié una concurrència de tantes bondats en una mateixa ànima; quedant sadollat i feliç la seva afectivitat (éros), estimant el seu Espòs, amb una pura i bona tendresa (In Meletium, 6 = SCh 606, p. 58).
¿Com es beneficia el nostre fons bibliogràfic en relació amb aquesta darrera publicació de Gregori de Nissa? Succintament, el benefici és doble:
- Enriquim la col·lecció Sources Chrétiennes (=SChr) incorporant el darrer volum que ha sortit publicat.
- De Sant Gregori de Nissa, SChr contenia 16 volums, incorporant les opera maiora, i ara les completa amb aquests opera disiecta.
P. Maraval (ed.), Grégoire de Nysse. Trois oraison funèbres et Sur les enfants morts prématurement (Sources Chrétiennes 606), París: Cerf 2019, 211 pp. ISBN 9782204133562
Autor de la ressenya: Marcos Aceituno Donoso
