La Biblioteca acull una nova obra, que ofereix producció de Gregori de Nissa, enriquint el nostre patrimoni bibliogràfic en dos sentits. El primer sentit recau en la qualitat editorial, ja que aportem a la nostra societat contemporània la millor expressió teològica dels Pares capadocis, en edició bilingüe grec-francès, amb introducció, notes explicatives i un bon aparat crític. El segon sentit en l’enriquiment patrimonial de la nostra entitat: completem una col·lecció molt important sobre textos de la gran Teologia cristiana, principalment dels Pares de l’Església i els millors teòlegs del cristianisme antic i altmedieval.

Sobre Gregori de Nissa, passem a tenir 52 volums sobre aquest pastor i teòleg capadoci del segle IV. Com el defineix P. Maraval, editor d’aquesta publicació: «En relació amb el tema de la mort, Gregori de Nissa s’ha expressat molt bé, sia com a pastor i predicador, sia com a filòsof i teòleg» (contraportada).

L’editor presenta quatre textos menors de la producció teològica del bisbe de Nisa. Les tres primeres, de gènere fúnebre, evoca la sort dels difunts amb la intenció de consolar els vius i instruir-los en el contingut escatològic de la fe cristiana. La temàtica és l’habitual d’aquestes circumstàncies: resurrecció, benaurança eterna, coherència ètica intrahistòrica, coneixença de Déu i vida eterna. Versen sobre Meleci d’Antioquia (+381 Antioquia), Èlia Flàvia Flacil·la (+385/386 a Skotoumis), i l’emperadriu Pulquèria.

El darrer document, clàssicament De infantibus praemature abreptis, és la resposta al dubte que un personatge egregi, Hieri, composat també vers l’any 385-386. El contingut de l’obra serveix d’indicador de les preguntes específiques que va adreçar a Gregori:

  1. Per què els malvats viuen tan de temps;
  2. Per què hi ha innocents que moren recent nascuts;
  3. Quina és la sort dels innocents;

La resposta del bisbe nissè se situa en la seva línia teològica habitual: la finalitat de la naturalesa humana és veure Déu, conèixer-lo i comprendre’l per la puresa de cor. Aquesta activitat nodreix l’ànima i permet que l’home subsisteixi postmortalment, participant per gràcia de la naturalesa divina.

Per a obrir boca, us oferim un tast pres de l’epitafi (elogi fúnebre) sobre Meleci d’Antioquia:

«Quan veié per primera vegada la sàvia Església aquest home, hi veié un rostre veritablement conformat a la imatge de Déu; hi veié una caritat que semblava una font que brolla, hi veié una bellesa que embolcallava els llavis, el límit més alt d’humilitat, més gran que la qual no es pot ni tan sol pensar; la humilitat de David, la intel·ligència de Salomó, la bondat de Moisès, l’exactitud de Samuel, la prudència de Josep, la saviesa de Daniel, el zel per la fe del gran Elies, la incorrupció (moral) del cos de Joan (Baptista); hi veié una concurrència de tantes bondats en una mateixa ànima; quedant sadollat i feliç la seva afectivitat (éros), estimant el seu Espòs, amb una pura i bona tendresa (In Meletium, 6 = SCh 606, p. 58).

 ¿Com es beneficia el nostre fons bibliogràfic en relació amb aquesta darrera publicació de Gregori de Nissa? Succintament, el benefici és doble:

  1. Enriquim la col·lecció Sources Chrétiennes (=SChr) incorporant el darrer volum que ha sortit publicat.
  2. De Sant Gregori de Nissa, SChr contenia 16 volums, incorporant les opera maiora, i ara les completa amb aquests opera disiecta.

P. Maraval (ed.), Grégoire de Nysse. Trois oraison funèbres et Sur les enfants morts prématurement (Sources Chrétiennes 606), París: Cerf 2019, 211 pp. ISBN 9782204133562

Autor de la ressenya: Marcos Aceituno Donoso

 

A la Biblioteca podem saludar la incorporació del volum IV d’un projecte editorial de Trotta (Madrid). Es tracta de Obras completas de Filón de Alejandría. El projecte editorial de Trotta ens fa una doble aportació positiva: per una banda, ens acosta a un personatge i un context cabdals per a entendre el desenvolupament posterior del cristianisme al nord d’Àfrica, i que va cristal·litzar en «l’escola d’Alexandria», caracteritzada per una lectura al·legòrica del text bíblic. Per una altra, ens presenta en llengua vernacla els textos de Filó. Això permet de poder endinsar-nos en un univers  intel·lectual complementari al nostre, ja que ressegueix el missatge bíblic i la seva actualització des d’una òptica jueva coetània a la de Jesús, Pau, les Esglésies apostòliques.

Autor prolífic, que visqué a cavall entre el primer mil·lenni abans de Crist i el primer després de Crist (15 aC. – 45 dC.), la seva òptica exegètica i hermenèutica ens serveix en una triple direcció intel·lectual:

  1. Gràcies a aquest autor, coneixem de primer mà a un representant excepcional del batec filosòfic i religiós del judaisme a Alexandria entre els segles I a.C. i I d.C.
  2. També testimoniem un exemple de diàleg entre el judaisme i l’humanisme hel·lenístic i la comprensió social i cultural romana.
  3. Podem aprofundir en l’al·legorisme, com a tècnica hermenèutica per a comprendre la riquesa de sentits que la pròpia Escriptura sagrada permet d’intuir.
L’edició Obras Completas de Filón de Alejandría constarà de 8 volums, distribuïts de manera desigual. El motiu és l’extensió d’algunes obres de l’autor alexandrí. Actualment han vist la llum els volums I–V. 
 
El volum IV conté les següents obres filonianes:
 
  • De caràcter temàtic: Sobre los sueños
  • De caràcter historicobíblic: Sobre Abraham, Sobre José
  • De caràcter ètic: Sobre las virtudes, Premios y castigos

De gran preu són els elements crítics que ens aporta aquesta edició; les notes al text, de mesura justa i amb bona informació per a una lectura que d’entrada es preveu difícil per la densitat sintàctica de l’autor alexandrí, i els índex, de gran ajut, sobretot el filònic (cites bíbliques, referències a altres obres de Filó, de termes grecs i de matèries).

Desitgem que es pugui completar el projecte editorial, incloent-hi un índex general que ens ajudi en la recerca textual del mateix Filó.

José Pablo Martín (ed.), Filó d’Alexandria. Obras completas (Estructuras y procesos 1-8), Madrid: Trotta, 2009-2016. ISBN9788498790641 

Autor de la ressenya: Marcos Aceituno Donoso

incunabulas

Tenim una novetat destacada. Es tracta del llibre Incunabula universitatis: los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, en el que desde la Biblioteca hem participat de forma activa aportant imatges d’alguns dels incunables que conservem.

En aquesta ocasió ha estat el company Mn. Marcos Aceituno Donoso qui ha acceptat amablement la nostra petició d’escriure una petita ressenya sobre el llibre.

Presentem una obra recent de gran interès a nivell biblioteconòmic, realitzada sota la coordinació de R. Rodríguez Álvarez, i amb la col·laboració de quinze autors més. Consta de dues seccions preliminars, de sis aportacions amples i detallades, i un apèndix. Com a eix transversal tenim la definició genèrica d’«incunable de bibliotecas universitarias y científicas españolas». A continuació hom en desenvolupa alguns específics sobre la matèria, concretament el control bibliogràfic, els incunables il·lustrats, les enquadernacions, els exemplars «rars», «únics» i «valuosos», i la gestió dels antics posseïdors d’aquests volums. Clou l’obra un apèndix breu que recull informació tècnica d’interès, gràcies als quals s’ha pogut realitzar l’obra que ara presentem.

Els capítols que més poden centrar l’atenció d’un lector potencial són els capítols III i V, no tant perquè abraci molts continguts, sinó perquè ajuda a situar-nos en un àmbit difícilment interessant per a un públic d’ample espectre. Així, doncs, el capítol tercer («Los incunables ilustrados») versa sobre la presència d’il·lustracions als incunables i en ressalta els més significatius, per mitjà d’una anàlisi comparativa, tant de les semblances com de les diferències dins d’una mateixa edició. El capítol cinquè («Ejemplares únicos, raros y destacados en las colecciones universitarias de incunables») pot complaure al lector per l’aportació original que ofereix: una presentació de volums concrets que fan percebre la importància d’aquestes publicacions ja antigues (que en total sumen més de 4 000 volums) a les nostres contrades. Òbviament hem de valorar aquest capítol perquè apareix la nostra Biblioteca, la qual conté un exemplar de Flos sanctorum romançat de Jacobo de Voràgine (1490-1494), traduït al català i editat per Johannes Treschsel a Lió (p. 220).

En conclusió, podem saludar aquesta obra de col·laboració per dos gran motius: la qualitat de les imatges —que és imprescindible en una publicació d’aquestes característiques— i la riquesa i complementarietat de totes les aportacions, que en conjunt ajuden a situar-nos davant del món de la impremta que tant cal revaloritzar en una era tan digitalitzada com la nostra.

Cita:

RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, RAMÓN, ed., Incunabula Universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas. Oviedo: Ediuno 2015. 313 p., ISBN: 978-84-16046-82-9