Gràcies a les tasques de catalogació retrospectiva, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona ha pogut recuperar dos manuscrits, que s’incorporen al fons de Reserva i a la seva important col·lecció de manuscrits.

Es tracta de dos Diaris, en què es recull el dia a dia de la vida al Seminari. El Manuscrit 585, que s’inicia el 29 de setembre de 1939 i finalitza el dissabte 31 de maig de 1941, recull dos cursos, el 1939-1940 i el 1940-1941. Desconeixem l’autoria dels diaris, però suposem que van ser diferents els autors, ja que hi ha diferents escriptures i diferents tintes.

El curs de 1939, per exemple, comença de la següent manera:

Ya de mañana iban retornando los antiguos seminaristas, muchos después de tres años de doloroso cautiverio; llegaban también de nuevo algunos de povecta edad, varios con carreras terminadas de médico, farmacéutico, abogados, peritos, bachilleres, etc., Los filósofos lucían sus nuevos uniformes: “sotana con fajín azul y esclavina con ribete del mismo color de la faja”, alguno ya desde primeras horas de la mañana paseábase ufano y contento por su Seminario con su nueva indumentaria”. 

Per la seva banda, el Manuscrit 586, que comença el dia 29 de setembre de 1941 i arriba fins el 9 de setembre de 1942, recull el dia a dia del curs 1941-1942, entre les activitats del qual hi destaca la celebració d’un “Cursillo de verano“, que es va celebrar entre el 31 de juliol i el 12 d’agost de 1942:

Han llegado los días del cursillo veraniego tantas veces anunciado durante los últimos meses de curso, y en ellos se ha completado el programa de actos que se realizarán durante ellos.

Todo con la aprobación y el encomio de nuestro amadísimo Prelado Dr. D. Miguel de los Santos Díaz y Gómara a cuya solicitud debemos los seminaristas poder disfrutar de unos días tan provechosos para nuestra formación.

Com dèiem, en aquests diaris podem llegir com era la vida diària i la formació dels seminaristes al Seminari, i es recullen també fets com els horaris que seguien i fins i tot els menús dels diferents àpats que feien. Sense cap mena de dubte, estem davant d’una font d’informació primària molt important, i que ens permet reconstruir la història del Seminari des de tan sols dos mesos després d’acabada la Guerra Civil, i durant els primers anys de la postguerra.

 

 

 

Avui mateix hem rebut, procedent del Taller de Restauració del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, la restauració del Manuscrit 73 del nostre fons de Reserva. Es tracta d’un manuscrit amb el títol Quinti Curtii Rufi historia[rum] Alexandri Macedonis libri, escrit el 1466 al nord d’Itàlia, probablement a partir d’una còpia anterior obra de l’humanista italià Lorenzo Valla.

Segons l’informe que ens ha presentat el Taller de Restauració, les principals accions que s’han dut a terme han estat:

  • Pel que fa a la restauració del cos del llibre, s’ha efectuat una neteja en sec; s’ha fet una reintegració mecànica de les zones perdudes del pergamí amb paper japonès; s’han aplanat les arrugues de les guardes de paper i s’han consolidat els estrips amb tissú; s’han cosit i s’han fixat les guardes davanteres i posteriors; i finalment s’ha procedit a l’adhesió al llom del llibre de cordills de cànem per tal de prolongar els nervis originals del llibre i poder-hi adjuntar una nova enquadernació.
  • En relació amb la restauració de l’enquadernació, s’ha procedit a la preparació d’una enquadernació temporal, anomenada “de conservació”, que permet un desmuntatge senzill si en algun moment es vol dotar al llibre d’una nova enquadernació; s’ha efectuat un muntatge (amb els nervis de cordill prolongats) del cos del llibre a unes tapes de cartró de conservació embolcallades per una funda de paper secant. Els cordills s’han adherit a la coberta de paper secant de tal manera que es puguin tallar i reutilitzar en cas de voler reenquadernar el llibre. Finalment s’ha fet una addició d’una coberta de cartolina gris de conservació per a protegir la nova coberta de paper secant.
  • I per a la conservació, s’ha preparat una caixa de protecció amb cartró neutre microcanal.

 

La restauració d’aquesta obra ha estat possible gràcies a l’ apadrinamentde:
Marcos Aceituno Donoso, Jordi Cortada Aparicio, Ibon Mardaras Ardines i als alumnes del Curs de Fonts Litúrgiques Hagiogràfiques de la Facultat Antoni Gaudí (Curs 2018-2019)

 

 

Incorporem al nostre catàleg un nou  facsímil: el Salteri d’Ingeborg, en una edició de luxe del 2001 en 2 volums d’Ars Millennii. El Psalteri d’Ingeborg és una obra creada a finals del s. XII al nord de França per a la reina Ingeborg de Dinamarca, esposa del rei Felip II de França, amb qui s’havia casat el 1193. Actualment l’única còpia existent es conserva al Museu Condé de Chantilly.

El facsímil que ens ha arribat d’una donació és en dos volums. El primer de transcripció i descripció de les miniatures. El segon és pròpiament la reproducció. Com es pot veure en les imatges, l’acabat del facsímil és realment excepcional.