incunabulas

Tenim una novetat destacada. Es tracta del llibre Incunabula universitatis: los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, en el que desde la Biblioteca hem participat de forma activa aportant imatges d’alguns dels incunables que conservem.

En aquesta ocasió ha estat el company Mn. Marcos Aceituno Donoso qui ha acceptat amablement la nostra petició d’escriure una petita ressenya sobre el llibre.

Presentem una obra recent de gran interès a nivell biblioteconòmic, realitzada sota la coordinació de R. Rodríguez Álvarez, i amb la col·laboració de quinze autors més. Consta de dues seccions preliminars, de sis aportacions amples i detallades, i un apèndix. Com a eix transversal tenim la definició genèrica d’«incunable de bibliotecas universitarias y científicas españolas». A continuació hom en desenvolupa alguns específics sobre la matèria, concretament el control bibliogràfic, els incunables il·lustrats, les enquadernacions, els exemplars «rars», «únics» i «valuosos», i la gestió dels antics posseïdors d’aquests volums. Clou l’obra un apèndix breu que recull informació tècnica d’interès, gràcies als quals s’ha pogut realitzar l’obra que ara presentem.

Els capítols que més poden centrar l’atenció d’un lector potencial són els capítols III i V, no tant perquè abraci molts continguts, sinó perquè ajuda a situar-nos en un àmbit difícilment interessant per a un públic d’ample espectre. Així, doncs, el capítol tercer («Los incunables ilustrados») versa sobre la presència d’il·lustracions als incunables i en ressalta els més significatius, per mitjà d’una anàlisi comparativa, tant de les semblances com de les diferències dins d’una mateixa edició. El capítol cinquè («Ejemplares únicos, raros y destacados en las colecciones universitarias de incunables») pot complaure al lector per l’aportació original que ofereix: una presentació de volums concrets que fan percebre la importància d’aquestes publicacions ja antigues (que en total sumen més de 4 000 volums) a les nostres contrades. Òbviament hem de valorar aquest capítol perquè apareix la nostra Biblioteca, la qual conté un exemplar de Flos sanctorum romançat de Jacobo de Voràgine (1490-1494), traduït al català i editat per Johannes Treschsel a Lió (p. 220).

En conclusió, podem saludar aquesta obra de col·laboració per dos gran motius: la qualitat de les imatges —que és imprescindible en una publicació d’aquestes característiques— i la riquesa i complementarietat de totes les aportacions, que en conjunt ajuden a situar-nos davant del món de la impremta que tant cal revaloritzar en una era tan digitalitzada com la nostra.

Cita:

RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, RAMÓN, ed., Incunabula Universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas. Oviedo: Ediuno 2015. 313 p., ISBN: 978-84-16046-82-9

societatisiesu

Tenim una nova incorporació de Patrimoni Bibliogràfic al fons de la Biblioteca. Es tracta de l’obra Bibliothecae scriptorum Societatis Jesu supplementa, de Ramon Deodat Caballero i d’Urbina (1740-1830). És una obra en dos volums, de la qual la Biblioteca disposa del Supplementum primum. Escrita en llatí, es va publicar a Roma per l’impressor Franciscum Bourliè entre 1814 i 1816. És també suplement de l’obra Biblioteca scriptorum Societatis Jesu, de Pedro de Rivadeneira.

A més del seu valor patrimonial, l’exemplar del que disposem té una dedicatòria manuscrita de l’autor. El llibre és, per una banda, un catàleg bibliogràfic de llibres de la Biblioteca dels Jesuïtes; i de l’altra, conté un recull de biografies de membres de la companyia.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, Ramon Deodat Caballero i d’Urbina nasqué a Palma el 1740 (tot i que la seva família era originària d’Extremadura). Amb només 12 anys, el 1752, va ingressar a la Companyia de Jesús de Toledo. En va formar part fins el 1767, quan el van expulsar de l’orde. Llavors s’establí a Roma, on va publicar la major part de la seva obra, i on morí l’any 1829.

 

Fonts:

 

 

Tot i que la temàtica principal i el gruix del fons de la Biblioteca és la Teologia i la Filosofia (i les disciplines afins), també comença a ser important la col·lecció d’art que acollim. Cal recordar que la Biblioteca també dóna servei a la Facultat Antoni Gaudí d’Historia, Arqueologia i Arts Cristianes.

Tot i que no es tracta d’art religiós o cristià, en aquest article volem destacar l’incorporació d’una extensa col·lecció de 122 catàlegs d’exposicions provinents d’una donació de la Fundació Vila Casas. Són catàlegs d’art contemporani, on hi podem trobar artistes com Agustí Centelles, Antoni Pitxot, Modest Cuixart, Joan Brossa, Julio Vaquero, Mayte Vieta, Pedro Madueño o Josep Guinovart, entre d’altres.

La Fundació Vila Casas és una entitat pivada creada l’any 1986. Un dels seus objectius principals és la promoció de l’art català. Té seus a Barcelona, Palafrugell i Torroella de Montgrí.

 

Fonts: